DESPLAER, [DESPLER] s.

Sentiment causat per allò que desplau, descontentament, contrarietat.

V. desplaser, displaer.

"E aquest beneyt Senyor
Puys fortment plora,
Per despler que n ell demora
E per l affany."
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 144

"... e si la intencio no es a Deu, l anima no trobe plaer, ans desplaer, axi com si al cors donaves vianda amarga..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer L

"Que nul temps no digues a nengu son desplaer en la cara ne façes offensa."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.367, cap. VII